PVP 7,62 €
24 x 16 cm.
80 pàgines

La poesia de la mar... fa temps

"Ara conec mon mal: és la mar que me manca!..." La mar... el mar... En la nostra llengua, aquesta paraula té els dos gèneres, masculí i femení. L'un té la força de l'altre però cada u afegeix a més, un sentit, un matís particular. L'expressió mateixa, porta en ella totes les virtuts de l'home i a la vegada de la dona: l'un amb l'altra s'hi retroben junts, units, plegats, tant per estimar com per odiar, tant per crear com per destruir, tant per viure com per morir...
...Mare mar... D'ella tot surt, d'ella hem vingut i cap a ella tornarem. Amb tota l'afecció que li devem i que ben entès li tenim...
...Pare mar... Cruel, afalagador, omnipotent, bressol de totes les il·lusions, de tots els somnis, de totes les esperances, però que sap constantment recordar, a qui ho descuidaria, que amb ell no es juga.

Quantitat: